DILLUNS 29/04
Hem començat amb un circuit de
psicomotricitat i poc a poc l’hem anat posant més complicat, controlant
l’equilibri i agilitat. Finalment, hem jugat al joc de les cadires però amb
aros, tot cantant cançons que coneixem!
Avui hem pogut aprendre la història de l’Aneguet
lleig amb material visual. Després hem treballat aquest conte reestructurant-lo
entre tots i ordenant mentalment les escenes. Finalment hem reflexionat sobre
el que ens volia ensenyar el conte.
P3
DILLUNS 29/04
En
aquest dau, trobem escenes amb diferents personatges. El sacsegem
ben sacsejat fins barrejar-les totes i comencem el joc. Un company/a
el llença a l'aire i, en caure a terra, ens fixem en quina escena
ha sortit. A partir d'aquí, comencem a inventar-nos el nostre propi
conte.
- Hi
havia una vegada un ocell que no tenia amics ni germans. Un dia es
va fer de nit i es va trobar a la Lluna. La Lluna, que era tan maca,
li va preguntar: Què et passa? Per què estas tan trist? Vols ser
el meu amic?
- Hi
havia una vegada un ocell que no tenia amics ni germans. Un dia es
va fer de nit i es va trobar a la Lluna. La Lluna, que era tan maca,
li va preguntar: Què et passa? Per què estas tan trist? Vols ser
el meu amic?
- Però,
de sobte, va arribar el dia: la Lluna es va amagar i va sortir el
Sol. El Sol li va presentar els seus dos millors amics: la tortuga i
la llebre. La llebre li va preguntar: Que vols fer una cursa amb
nosaltres? L'ocell, ben content, va acceptar la proposta.
- A mitja cursa, la llebre, que no era gaire treballadora, es va estirar
sota un arbre per dormir. La tortuga i l'ocell es van esforçar molt
i molt i no van parar de córrer. La tortuga va córrer tant i tant
que va guanyar la cursa.
- Tots els animals del bosc l'aplaudien perquè estaven molt contents. I l'ocell i la tortuga van ser amics per sempre més.
- Abans de marxar, hem volgut deixar per escrit el nostre conte inventat, tot i que encara no l'hem acabat.
- Aprofitant que els alumnes de segon de cicle inicial ens han explicat llegendes de Girona, juguem a Les mosques de Sant Narcís. Cada mosca s'encarrega d'empipar un cap. Quan sentim un cop de tambor, hem d'empipar al cap de davant i quan en sentim dos, ens hem de moure dos caps més enllà. Però... Quan en sentim tres, hem de retrobar el primer cap que hem empipat! Quines mosques tan pesades!
DIJOUS 02/05
- Hem obert el maletí i... hem trobat dos contes: En Jack i els pèsols màgics i La favera màgica! Que estrany... Per què deu ser? Aviat ho hem esbrinat. Els pèsols i les faves han germinat i han crescut plantes fins al cel que ens han fet passar una molt bona estona.
Doggy, doggy, where's your bone? Un gosset molt petit i bufó té un os amb el que sempre juga i juga. Però uns micos molt entremaliats sempre li treuen mentre dorm.
- Doggy, doggy, where's your bone?
- Someone stole it from your home.
- Maybe you. Maybe the monkeys of the zoo.
- Wake up, Doggy. Find your bone!
- Quan en Doggy els pregunta, els micos li responen amb un Uh, uh, ah, ah, però el mico més trapella de tots sempre l'intenta enganyar amb un bup-bup. Ja està ja l'enxampat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada